divendres, 23 de novembre de 2012

VILANOVA DE MEIÀ, ROCA DELS ARCS. VIA LLEIDA (210ML, 6b/V+ obligat)



Ja fa dies que vem atacar aquesta via. Jo ja era la segona vegada que la feia, i em preguntareu: “com és que la vas repetir?”....doncs hi ha tota una historieta darrera d’aquesta pregunta.
Vem quedar amb l’Alfredo i el Ferran per anar a fer un “viote” a can pistraus, però atenció,  amb horaris de senyors. El dia anterior els meus companys de cordada havien estat de control en cursa nocturna NO M’HI GUIPO i pobres estaven baldats.

Així que esmorzant a les 10AM els vaig fer entrar en raó que anar a fer la Via Azul al Peladet de Rubies ens quedava massa lluny. I com no teníem més ressenyes vem decidir anar a fer una via que l’Alfredo no havia fet i a nosaltres no ens importava repetir.

Observareu que hi ha quelcom estrany a les fotografies...i és que a més dels horaris intempestius que vem portar, ningú portava camera! Per aquest motiu posaré imatges tant d’aquesta escalada com l’anterior.

Nota mental: repetir una via per segon cop no és assegurança de que et sembli més fàcil que la primera vegada. Generalment pot passar ben be el revés.

VIA LLEIDA (210ML, 6b/V+ obligat)


Data: 24/09/2012
Zona: Vilanova de Meià, Roca dels Arcs
Dificultat: 6b+ (Obligat V+)
Recorregut: 210ml
Grau de compromís: Mig, fa moltes ziga-zagues.
Equipament: Via semi-equipada amb parabolts i claus. Reunions equipades per rapel·lar.
Material:  Unes 12 cintes. Portar friends petits i mitjans. Bàsicament per el primer, quarts i últims llargs.
Orientació: Sud
Valoració: **** Està concorreguda, però encara no exageradament brillant

Ressenyes de referència: Escalatroncs
Aquesta piada de referència te una ressenya fantàstica. Molt més bona imatge. Però la nostra és des de baix de peu de via. Visió també interessant de tenir.

APROXIMACIÓ
Passada la font, continuem fins a passar el pont. Aparcarem on s’eixampla la carretera, tot just hi caben un parell o tres de cotxes. Creuarem el riu, per anar a buscar el corriol ben marcat que va resseguint la paret direcció oest. Hem d’anar força endavant, però el camí és planer i prou agraït.
Un cop localitzada la via, agafarem el primer corriol que trobem directe cap a la paret.
Per tenir una referència clara, recomano ubicar des de lluny un triangle vermell ben marcat. La via comença just a l’esquerra d’aquest sostres.

Molt de compte amb la temporada a la que anem a Vilanova, jo crec que nosaltres vem tenir sort que era un dia una mica ennuvolat. Però la calor pot ser absolutament insuportable.


PRIMER LLARG (20ml, IV+)
La via comença en un bon replà, perfecte per fer el descans previ a l’escalada. Ens iniciem amb una fissura díedre que marxa amb tendència a la dreta. Serà un dels llargs on equiparem a gust. Anirem trobant claus, però escassos, 3 sinó recordo malament. Anirem amunt, passant la placa fins a col·locar-nos sota la vira. Per arribar a la reunió ens desplaçarem cap a la dreta.
La reunió és còmoda.


SEGON LLARG (40ml, V)
En aquest llarg ja comença la part divertida. Aquí a es veu el grau real de Vilanova. El pas de sortida...interessant mirar-se’l be, una bona apretada.
Anirem sempre amb tendència a l’esquerra, tenint per referència la següent sabina. Inicialment sembla que no s’hagi de trobar res, però res més lluny. Amb paciència anirem trobant claus i algun parabolt.
A mig camí, trobarem una panxeta característica de Vilanova. Passada aquesta ja poca més alçada agafarem.
La reunió queda just a sota de la sabina indicada.


TERCER LLARG (30ml,V+)
Vinga que la festa continua! Aquest llarg sí o sí et posa les piles. Sortirem de la reunió per posar-nos sobre la sabina. Des d’aquí mirarem d’assegurar-nos el pas, perquè deu ni dor!! Pas de sortida irressistible!
Continuarem inicialment una mica a la dreta cap a una petita vira, on podrem posar un friend, sinó recordo malament el C1. I després amb tendència una mica a l’esquerra, esquivant el sostre vermell fina a arribar a la feixa on trobarem la reunió.
Després del C1 la placa es posa ben vertical, on hi ha un pas on poses en dubte el V+.

Aquesta és de la primera escalada, vem agafar la via de l'esquerra. Compte el grau apreta molt!

Pas de sortida sobre la savia
QUART LLARG (40ml, 6b/A0,V+)
Aquest llarg per mi junt amb el segon i el tercer son els llargs de la via. Evidentment jo no tinc el 6b. La veritat és que es pot intentar bé el lliure si estàs fort, perquè les preses són boníssimes i no en falta cap. En el nostre cas treiem els estreps per els tres primers parabolts. Després continuem cap a l’esquerra anant a buscar una sabina que ens marcarà també un canvi de registre.
A partir d’aquesta canviarem el desplom per una fissura - díedre ben marcada i fàcil d’equipar. Una tirada llarga amb dos pitons fins a arribar a sota el sostre, l’últim pitó ens indicarà que hem d’anar a l’esquerra a buscar una super savina per fer la reunió.

De la primera escalada, en memòria al nostre company!



CINQUÈ LLARG (40ml, IV+)
Aquest llarg crec que pot tenir alguna variant. Tinc clar que no vem seguir el que ens indicava la ressenya de referència (en cap de les dues vegades).
Enfilem cap una xemeneia neta, que podrem escalar en format de díedre o anant cap a la placa de la dreta. Aquest tram és totalment net, impressiona per el format de la roca.
La ressenya original parlar de superar els blocs que queden a sobre de la xemeneia i de que el llarg és net.
Nosaltres des de sota la sabina que hi ha a la xemeneia, flaquejarem a l’esquerra en buscar d’una vira molt marcada. Tot just arribem a la vira trobarem un pitó.
Ara anirem amb tendència a l’esquerra i trobarem un pitó més i una sabina que podem assegurar. La reunió però serà tornant cap a la dreta sobre un bloc que ens l’amaga força.
Inicialment dubtes per el que dius la ressenya, però l’instint diu que la vira sembla un punt de referència del traçat original.

SISÈ LLARG (50ml, IV)
La via ja la tenim feta, està clar. Ara només cal anar en compte amb la roca trencadissa. Sortirem recta amunt de la reunió, superant un blocs que es podrien equipar be. Un cop arribat a la feixa gran, encarem la placa per el lloc que veiem menys trencat. Amb tendència a l’esquerra i sense equipament. Tram discontinu, i després d’un altre petit bloc arribarem a dalt, on podrem fer reunió en qualsevol de les savines. Ja som al cim!

DESCENS DE LA VIA
Un cop amunt caminarem cap a la dreta, resseguint el camí marcat. Grimparem uns blocs fins arribar a la plana. Un cop al cim real anirem cap a l’esquerra on el camí es veu ben marcat, fins a trobar les fites que ens marcaran la canal de baixada.
Anirem a parar de nou a la zona de peu de vies i desfarem el camí d’aproximació.

RESULTAT
Mai ha importat repetir vies, i es genial portar-hi a bons companys. El millor de nou, és tornar a escalar amb bons amics.
La via en general, tot i ser de les més concorregudes està prou be. Potser els tres primers llargs té algun pas que brilla una mica.
A Vilanova s’hi ha d’anar amb molta força i tècnica, sempre et posa al seu lloc!!

Salut, alegria i muntanyes!
Annapurna

1 comentari:

  1. Eysss Esther, via guapa, rapida de hacer y con siesta incluida en reunion jejeje

    cuidate...ññññ

    pd, Eyss gran Mure,..-

    ResponElimina