dilluns, 1 d’octubre de 2012

PIRINEU_CANIGÓ_ROC DE MARIALLES. VIA CHUCK-CHUCK (320ML, 6a/V obligat)

Havia de ser un cap de setmana d’entrenament dur per el nostre viatge al Alps. La idea inicial era anar a escalar en mixte per tal de posar-me les piles (a mi). La idea inicial era anar a Mont Perdut, pujant per l’esperó dels Esparrets, fer vivac a Ibon Helado i baixar pel glaciar de la cara nord de mont Perdut. Però res més lluny.
Vem acabar fen un cap de setmana amb escalada “du plaisir”, en una roca i paratges esplèndids, un solet increïble, i una dificultat molt moderada.
Però vem gaudir molt. L’entorn dels Pirineus s’ho val.
De fet va venir una cosa darrera l’altre, sembla que fóssim tots dos ben novells, de fet només arribar a la zona d’”acampada” vem veure que ens faltàven coses bastant fonamentals per passar dos dies al mig de la muntanya, com l’aigua per exemple, o el paper higiènic. Oi que no és normal? Quin fart de riure!
Semblava que no haguéssim anat mai plegats al monte! Mare meva quin parell de feliços.
Després, durant el viatge anàvem xerrant de cosetes i ens vem equivocar de lluny un parell de vegades, i per últim havíem d’anar al Refugi de Cortalets per tal d’atacar el Gran Díedre del Pic del Barbet, ens vem equivocar de pista i vem acabar a la pista de peu del Refugi de Marialles.
Encara bo que per casualitats de la vida, jo portava una ressenya d’aquella zona.
Això no és tot, buscant la via (i la de l’endemà), vem anar força perduts. Això es pot disculpar doncs era la primera vegada que estàvem en aquella zona. Evidentment la resta no, en Pere hi havia anat més d’una vegada.
El més divertit és que la Via Chuck-chuck, la vem trobar força be, però l’endemà no vem trobar la Via que havíem de fer fins al cap d’un munt d’hores, fins a tal punt de decidir que millor anàvem a fer un vermut!! A Vilafranca de Conflent, un poble emmurellat, molt turístic però molt bonic. El que va estar prou be.
Conclusió: un cap de setmana ple de novatades, però molt divertit.





Des d’aleshores la feina i vida personals sembla que s’han accelerat. Vinga s’ha de fer una via de compromís.

VIA CHUCK-CHUCK (6a – V obligat-_320ML)

Data: 21/07/2012
Zona: Pirineu, Canigó – Roc de Mirialles
Dificultat: 6a (Obligat V)
Recorregut: 320ml
Grau de compromís: Mig, fa moltes ziga-zagues
Equipament: Via equipada.
Material:  Unes 16/18 cintes. No ens anirà malament portar alguna baga. A la ressenya de referència indica tascons, nosaltres no en vem usar.
Orientació: Est
Valoració: **** Escalada “du plaisir”
Ressenyes de referència: Ressenya.net


APROXIMACIÓ
Des de l’aparcament agafem la pista principal fins a trobar un indicador amb el Refugi de Marialles. Agafarem un corriol molt xulo, amb l’aigua canalitzada a la dreta.


Un cop arribats al Refugi de Marialles, pujarem el turonet direcció el Refugi del REF. Ens va semblar que no és un refugi guardat.


Uns 30 metres abans d’arribar al Refugi del REF, hi ha una corriol lleugerament marcat que va avall. És aquell, anem baixant i a poc a poc es convertirà en una pista. Anem fent la pista fins que a mà esquerra veurem una clariana (amb una fita), que ens condueix a un prat. Un cop enmig del prat, trobarem un corriol sorrenc que s’obre a l’esquerra d’aquest.
No el deixem i arribarem al riu es creua, continuem i arribarem a una cascada molt bonica amb una cova molt gran. Creuarem el riu.



A partir d’aquest punt nosaltres vem seguir les indicacions de la ressenya, ens van portar a resseguir una zona de despreniments i a grimpar massa. De baixada vem localitzar el camí perfectament marcat. Crec que és millor seguir el camí fitat.


Un cop creuat el riu, ens trobem una zona de grimpada amb marques vermelles, en direcció est. Quan acabem aquesta grimpada anirem resseguin les marques vermelles fins a trobar-nos amb la paret. On hi haurà una cadena (nosaltres la vem deixar i vem continuant flanquejant direcció est com diu la ressenya inicial).
Agafarem la cadena i seguirem tot el camí marcat amb fites i marques vermelles.
També ho recomanem perquè en el nostre cas, el riu no es podia creuar (on indica la ressenya de referència) i la zona estava realment malmesa.
Per tant, si agafem la cadena i anem vorejant la paret acabarem anant a parar a peu de via, que es distingeix clarament perquè a l’inici hi ha un parabolt amb una cadena. Hi ha forces parabolts al voltant.
La referència bona però, és que la via comença a l’esquerra d’una canal herbosa molt marcada.
El temps d’aproximació sí poden ser 50minuts si ens coneixem la zona i no ens perdem.


PRIMER LLARG (30ml, V)
Com la última via la vaig iniciar jo, aquesta li tocava a en Pere.
Tenim claríssim que serà una escalada de plaer, sense cap mal de cap. Així que a gaudir. Tots dos anem amb els peus de gat “espardenya” per tal de tenir menys tacte i practicar.


La roca ja d’entrada és de molta qualitat, un gneis boníssim amb regletes a “tutti pleni”. Inicia el llarg direcció el desplomet que es veu amb tendència a la dreta. L’agafarem ben per la dreta i començarem a desplaçar-nos cap a l’esquerra, fins a trobar la reunió. No té pèrdua.
Anirem a parar a una feixa de discontinuïtat fins a la paret frontal.
  

SEGON LLARG (30ml, V+)
El llarg s’inicia just a sobre la reunió per sortir en direcció a l’esquerra. Anirem resseguin parabolts i trobant algun que d’altre desplom.
El pas curiós es troba en un tall força net, que aconsegueixo salvar posant els peus ben amunt de l’arbre que tinc a mà! La veritat és que la mà per fer el canvi costa una miqueta de trobar. Continuarem recta fins a la següent feixa de discontinuïtat.
La reunió la trobarem passat els arbres, a la paret de davant però ben a la dreta.
Opcional fer la reunió al primer arbre que hi ha muntat, nosaltres vem anar directes a la reunió del llarg de 6a.
  

TERCER LLARG (25ml, 6a)
Ara arriba el llarg xulo, xulo. Ja des de peu de reunió veiem que serà més tècnic que no pas de força.
Surt en Pere de la reunió, i de seguida es veu com les posició del cos tira enrere i ha de buscar equilibrar-se amb les preses de l’esquerra.
Un cop superat el desplom (amb cantells, preses i sensacions increïbles), ens trobem amb una placa neta junt amb un flanqueig a la dreta. Guapu, guapu!






QUART LLARG (35ml, V)
Surto flanquejant cap a l’esquerra en busca de la savina. Després sempre amb tendència amunt.
Recordo que en aquest lla s’han de buscar una miqueta més les assegurances.
La reunió ens quedarà un pèl a l’esquerra de l’últim tram del llarg.
Molt bonic aquest llarg també.





CINQUÈ LLARG (25ml, IV+) + FEIXA (30ml)
En Pere surt en tendència a l’esquerra, flaquejant fins a trobar l’esperonet. Després tot amunt fins a la feixa de discontinuïtat. Muntarem reunió i després farem el camí de la feixa.
L’anirem resseguint amb tendència a la dreta fins a trobar una bona esquerda – diedre ben marcats a la paret de davant.

SISÈ LLARG (30ml, V)
Per sort ja em toca un llarg guapu guapu! Amb la línia clàssica que a mi m’agrada. Aparentment sembla que estigui desequipat, i pensem que per fi farem servir tot el material que portem estona carregant.
Inicio el llarg, i trobo posicions varies en cada pas que faig. I em primer parabolt. Miro amunt i es troben l’un darrera l’altre, llàstima.
Però a disfrutar de cada un dels passos, sense deixar l’escletxa. Un cop arriba’t el sostre anirem a buscar l’esperó de la dreta.
Un cop aquí compte, no es veu el següent parabolt, però està just a sobre en el canvi de resant de paret! Jo vaig fer una variant flaquejant a l’esquerra per sobre del sostre i us puc assegurar que em tremolava tot (arribar a la savina va ser però, increïble). Fent el camí bo, no passa de V.
Trobarem la reunió a la placa amb tendència a l’esquerra, entre els dos sostres (inferior i lateral dret).






SETÈ LLARG (20ml, IV+) + FEIXA (10ML)
També de tràmit per anar a buscar la següent paret. Sortirem de la reunió cap a l’esquerra de nou fins a la feixa. I anirem a buscar els pins que tenim més a prop.
Muntarem reunió en aquests.
Compte no anar als avets grans de l’esquerra de tot (uns 20ml caminant), perquè anirem a parar a una via que continua amb 6b. Ho veurem perquè hi ha una cordino.




VUITÈ LLARG (40ml, 6a) + FEIXA (20ML)
Iniciem el llarg amb una petita plaqueta que ens tornarà a conduir a una feixa per anar a buscar la paret superior.
Caminarem amb tendència a la dreta per anar a buscar un clau. I agafar una petita bavaresa espectaclar.
El problema be ara: 6a de placa llisa adherència. Arrrrggggg, no m’agraden les plaques d’adherència. I m’enfado una mica perquè no l’encadeno.
Després contínuament flaquejant a l’esquerra anirem trobant equipament.
Compte aquí perquè les cordes rosen moltíssim, recomanable allargar molt les cintes a partir del tram de 6a.
Trobarem la reunió passat el ressalt en una bona savina.
El canvi de reunió es fa passant per la petita tartera que tenim a la dreta i anant a buscar l’altre cara de la paret.





NOVÈ LLARG (30ml, IV)
Per la reunió no hi ha problema, em posiciono bé en qualsevol de les roques que hi ha i deixo a en Pere que faci aquest llarg més de cresta fins al cim. Pràcticament per l’esperó. En aquest cas si ho portem si que autoprotegirem una mica.




DESCENS DE LA VIA
Crestejarem direcció Est (compte amb les indicacions de la ressenya de referència que ens van liar una mica). Arribarem a un primer desnivell on trobem un arbre. Compte! Des d’aquest no anem enlloc.

Si continuem ens trobem una petita placa que hem de grimpar, continuant direcció est. Després d’aquesta sí que trobarem un canvi de rasant amb una savina equipada per rapel·lar. Tot i que la veritat no acabem d’entendre on estan els cordinos i vagues, ja que hi ha una bona arrel una mica més amunt.
El ràpel el muntarem cap a la cara est, sobretot.
I el fem tot continu, tot i que ens trobem una instal·lació intermitja. Ens l’estalviem perquè no la veiem del tot clara. El ràpel sempre resseguint la paret que ens queda a la nostra dreta.
Posteriorment seguirem direcció est, fins a trobar una canal terriblement herbosa i molt tècnica de baixar (us recomano unes bones soles).
Desgrimparem fins arribar al bosc on trobarem el GR que ens portarà al Coll de Segalés. Tot marcat amb fites i taques vermelles, ens conduirà directament cap a la desgrimpada de II, a la cascada i direcció Canigó i anirem cap al refugi tot desfent el camí de pujada.



QUATRE DADES:
És una via que et posa el carmel a la boca i et deixa amb les ganes de fer més Pirineu. I està clar que també et dóna un toc d'atenció amb el tema orientació en alta muntanya. Que en definitiva la tastem menys sovint.
No podem penjar ressenya, doncs no vem tenir perspectiva en cap moment de la via.


Salut, alegria i muntanyes,
Annapurna

3 comentaris:

  1. Osti quins bons records.... sembla que faci anys d'això!.... I el tio pelut aquest qui és??

    Un cap de setmana fantàstic.

    Pere

    ResponElimina
  2. Sí, es veritat a mi em passa el mateix. Sembla que faci un munt! Com s'ha accelerat tot, oi?

    ResponElimina
  3. Com m´agrada veureus disfrutar !!! Petonarros.

    ResponElimina