dimecres, 20 de juny de 2012

MONTREBEI_PARET CATALUNYA. VIA PAÜL-LALUEZA

Vull iniciar aquesta piada presentant-vos els protagonistes d’aquesta història. D’esquerra a dreta tenim, a la Laura Piferrer, en Josep Mula (Benvinguts al Paradís), en Pere Montasell i una servidora!

 
Ha estat la primera vegada que hem escalat els 4 plegats. I ens hem estrenat en un bon paratge.
Bé, jo m’estrenava per dos motius, aquest i que per mi era la primera vegada que escalava a Montrebei!! Coneguda (des de la ignorància dels principiants...), com la paret per SuperHomes! (ja m’enteneu). El que vol dir que la nena...anava totalment suggestionada. Per magnitud de la paret, per el que sempre n’havia sentit i...per ser la primera via (tot i ser de les més fàcils de la paret)!.

No tenir furgoneta pot tenir certes avantatges (si se’n tenen ganes), en Pere i jo vem dormir a Cap del Ras, davant les parets de Àger, i sota un cel totalment estrellat! Increïble, us puc dir que vaig contar 3 estels fugaços i vaig demanar un sol desig 3 vegades (així tinc més possibilitats no?!)

 
Bé, ens vem llevar ben d’hora, ben d’hora, ben d’hora per tal de llepar el mínim amb el tema sol i calor. La intenció era arribar a les xemeneies quan la calor ja apretés a la paret. Contant que és orientació Sud-Oest, havíem de ser abans de les 14PM dins les Xemeneies; aquesta vegada gairebé la vem clavar.

Haig de dir que miraré de ser fidel al traçat i llargs de la via. Però (com explica la Laura al seu Blog) a partir de les xemeneies vem fer divisions als llargs i em perdo una mica en metres i reunions intermitges. Així que espero se bona referència, dins el que sigui possible.

 
VIA PAÜL-LALUEZA (450ML_A2/V+)

Data
27/05/2012
Zona
Montsec d’Ares _ Montrebei, Paret Catalunya
Primera Ascensió
1979 – J. Paül i J. Lalueza
Dificultad
D – A2/7a (Màxim obligat V+)
Recorregut
450ml
Grau de Compromís
Elevat (després del 4 llarg difícil escapament)
Equipament
Parcialment equipada.
Material
Vem portar friends 0.5-2 i joc de tascons
Orientació
Cara Sud-Oest
Valoració
****
Ressenya de Referència
Basada en la Primitiva de Luichy

Foto: Ferran de Caranorte_ Presa des de la Paret Aragó. Nosaltres no podíem pendre aquesta imatge.


 
APROXIMACIÓ
Entrant a Àger prenem la carretera del Cementiri, direcció el Santuari de Colobo. Aproximadament a uns 10km, trobem una pista a mà esquerra amb la indicació de Castell de Sant Llorenç. Primera bifurcació a la dreta (fa baixada) i seguim en aquesta pista fins al prat. Aquí aparcarem els cotxes.
Travessem el prat fins al final i agafem el camí que s’inicia al final a la dreta. I ja sóm encaminats.



La llàstima és el despreniment (important) que va haver feia tan sols uns dies. Tota la tartera esdevinguda dificulta força l’aproximació (i remou les entranyes...fent pensar roca sospitosa).



La via comença on la paret canvia l’orientació. Veurem (des de la nova tartera) una feixa, l’hem d’agafar i ens portarà fins a peu de via, al peu d’un esperó.
Hi ha una reunió sobre dos pitons i una inscripció.

 
LLARGS 1 I 2 – ENLLAÇATS (55ML , 6a/V+ OBLIGAT)
Ja comencem amb molt bones maneres, doncs estem tant en Pere com jo de molt bon rotllo i...estrenant cantimplores!

La sortida s’inicia en l’esperó que fa de contrafort en la paret amb dos pitons. Després del primer ressalt hi ha un pas que la ressenya marca com A1. En Pere el resolt passant per la placa de l’esquerra (6a), i jo segueixo els seus passos.
Després d’aquesta panxa, flaquejarem cap a la dreta. Per un primer tram trencat i després uns passets que s’han de mirar una mica fins arribar a la gran sabina que ens farà de primera reunió.




Bé, per part meva, les primeres sensacions son molt bones. Ara em toca sortir de primera. (La part fàcil que te la nostra cordada és que anem seguint els passos a la Laura i en Josep, ja que li tenen ganes a la via)


LLARGS 3 I 4 – ENLLAÇATS (50ML, V_JO LI DONC V+ EN ALGUN PAS)      
Vinga,  amb una mica de nervis (degut a les indicacions dels nostres companys) inicio el primer díedre, per sobre de la sabina, que està pelat. Recordo que, tota xula jo, li vaig dir a en Pere, ....”de moment no posaré res”, i al cap de 2 metres ja col·locava un friend (camalot num 1).


La part superior del díedre la vaig encarar per fora, sortint a l’esquerra. Buscant sempre la traça més fàcil. Arribat a la petita feixa, ataquem la primera placa (esquera de la petita sabina) fins a la regleta on anirem trobant mans discretes. La següent sabina la vaig llaçar, i després flaquegem fins al resalt desplomat. Passat aquest (amb preses que em van recordar a les Dolomites), ja arribem a la següent reunió que també farem en una sabina contundent.


 
LLARG 5 I 6 – ENLLAÇATS (60ML, V)
Bé, vem fer una reunió intermitja perquè vem perdre la traça en algun moment. Però o explico com a continu.
Hi ha un primer díedre molt xulo (similar al resalt anterior) que et permet fer unes quantes posturetes.
Després iniciem una placa de petites regletes fins arribar a la feixa. Flanquegem a la dreta fins arribar a una reunió que en Pere va reforçar amb un camalot i un tascó. La nostra reunió la vem fer bastant més a l’esquerra de la correcte (doncs hi havia en Josep i no era aconsellable estar tots plegats).



Haig de dir que aquests llargs els va fer en Pere amb un somriure d’orella a orella (són d’aquelles coses motivadores que omplen de debò).

 
LLARG 7 (40ML, V)
Ens hem quedat a la reunió improvisada, així que flaquejo per la feixa fins arribar a la base del díedre/fissura que haig d’atacar. Ara es posa vertical.
Uns passos inicials per disfrutar de debò i amb força pati. Fins arribar a un següent tram més trencador i sospitós.
Agafarem la canal herbosa i trencada fins a la sabina que queda sobre el resalt i sota el sostre de 7a. Es veu clarament.
 


LLARG 8 (30ML, A1/7A)
De regal els hi deixem als dos homes que ens precedeixen (resulta que fins ara la Laura i jo anem fent les mateixes traçades).
Aquí tot i anar de segona, pateixo el temps que fa que no trec els estreps.
Després del desplom ve uns fissura que s’ha de treballar tot i anar amb estreps. I la sortida en lliure me l’haig de mirar tot i anar de segona. Així que, tela.
A recordar, que quan la Laura arriba gairebé a la reunió, cau un bloc sencer de sota al seus peus. Sort que jo quedo protegits pel sostre i en Pere no està a la traçada del roc. Neguiteja força!





LLARG 9 (30ML, IV+_JO LI DONCS V TRANQUILISSIMAMENT)
Aquí ja ens agafa tota la solana. Així que tenim ganes de poder apretar en velocitat i arribar a la sombreta. Per sort són només dos llargs al sol fins arribar a les xemeneies ara sí, esperades.
Llarg variat, amb fissura a la dreta i placa central, ala meitat de la qual hi ha una llasta un xic sospitosa. Aquí em vaig mirar força el pas.
Un cop arribat a peu de la primera xemeneia, muntarem reunió sobre la sabina de mà esquerra.


LLARG 10 (35ML, IV+)
Ens iniciem amb les xemeneies. Aquesta es deixa fer de manera força variada. Per una canal força àmplia, arribarem al primer ressalt herbós.  I Després continuarem per un parell de plaques assequibles.
LLARG 11 – DIVIDIT (30ML, V)
En aquest cas el vem dividir. Per un tema de solana. En Pere i jo ens fregiem i vem fer una reunió alternativa dins la xemeneia. Així que faré indicacions a trets generals.
S’inicia amb una placa amb fissura l’esquerra de nou, que permet equipar. Trobarem però, un parell de passets que s’han de mirar força, fins que xapes la primera assegurança.
Dins l’inici de la xemeneia vem fer la reunió intermitja. El primer tram d’aquesta, és dels pocs en que pots tenir problemes de quedar-te enganxat. Així que porta poc material o penja’t la motxilla. En el cas d’en Pere, ell la va fer totalment per fora, més aviat fent díedre.


Cordada: Laura i Josep
 

LLARG 12 (30ML, V+)
Ara ja sí que només queden xemeneies.
En aquest cas el més complicat d’encarar va ser la sortida en placa i flanqueig a l’esquerra, em va costar tot i anant de segona els passos que més em van costar de la via sens dubte). Fins a buscar la sabina que ens tornarà a fer de reunió. Recordo que vaig tenir un flash (salvant les distàncies), a un pas de la Ravier d’Ordesa.


Mentres esperàvem, en Pere aprofitava per fer una vacaina....qui ho diria no?

LLARG 13 (45ML, V)
Segons els meus companys era una xemeneia totalment “orgàsmica” (paraules textuals). Hi havia més mans que a les anteriors, i més cantells. Tot i que amb alguns passos patinosos.
La sensació d’obertura li donava més aire per respirar profundament i arribar al cim.




 
Un cop al cim, vem gaudir de la immensitat de la cinglera, i dels voltors que rondaven els nostres caps. És increïble el petit que et pots arribar a sentir. I comences a deixar fluir els teus pensaments, que fins al moment han estat tancats amb clau i concentrats amb la paret.

 
DESCENS
Tan sols arribar al cim es veu la marca a la paret. Que ens durà direcció Nord-Est, per un sender perfectament visible. Passem per un prat que, de nou, ens torna a recordar a Ordesa. 

Fins arribar a “LA FITA”. Increïble, de nou. Resulta que és tradició col·locar una pedra en aquesta fita, quan has aconseguit acabar una via a Motrebei!! i així ho vem fer!
Aquí les dues campiones!
La inmensitat de la paret, un cop l'has tastat...jo sempre la valoro més!

Genial, ja he escalat a Montrebei! I amb un gran èxit!
A veure si es pot alguna via més per la zona...de cara a l’hivern.

Salut, alegria i muntanyes!!!
Annapurna



8 comentaris:

  1. Bien por la via, maxooota y los/as demas olee oleee!!
    A eso si..con ellos quedas ben d’hora ben d’hora y conmigo..ben tard ben tard..ya te vale.

    cuidate..,ññññ

    ResponElimina
  2. eis esther enorabona!!!! ara ja has començat amb montrebei i no podras parar jejejejej aquet lloc te quelcom magic!!!!!

    roger

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tant Roger. Sempre hi ha reptes nous!!
      Per Montrebei...un s'ha de curtir molt eh!!! Gràcies per seguir-nos.

      Elimina
  3. Fantàstica piada i millor via, la paret de Catalunya sí senyores!!
    Namasté ;)

    ResponElimina
  4. Benvinguda a Montrebei, un paradís particular pels escaladors. Ara que en coneixes la porta d'entrada ja pots anar fent plans per futures visites a la tardor! Bon relat i genial jornada, repetirem!

    ResponElimina
  5. i las que cauran.. es tan màgic montrebei i et transporta a un món separat i exclusiu per uns quants privilegiats
    me'n alegro que disfrutessiu tant.. feu 2 cordades molt bones
    felicitats craks
    ferranet

    ResponElimina
  6. MOlt bé Esther, bona piada i com no, fantàstica via en una pared idil.lica !!! Campeona.

    ResponElimina
  7. Teniu tota la raó, aquesta paret és màgica. I la veritat és que imposa. A mesura que avances en l'aproximació, mires de concentrar-te més i més.
    Laura, espero tornar-hi a la propera temporada!!
    Salut,

    ResponElimina